Habemus segona trobada blocaire fora de Catalunya!
Saturday 31 December 2011 at 1:25 pm
Només li has de comentar a en Ferran les teves ganes de passar un genial cap de setmana amb nosaltres, comprar els bitllets d’avió a la web d’Easyjet i reservar les dues o tres nits que dura la trobada a l’hotel Motel One Hauptbahnhof (no, no és un motel de carretera, és una hotelet que està molt bé)
La trobada tindrà lloc de l’u al tres de juny, amb possibilitat d’allargar-la fins al quatre els que vulgueu passar un dia més. Tots els detalls els trobareu al bloc d’en Ferran, així tot queda centralitzat en un sol lloc 
Els blocaires berlinesos us esperem amb els braços oberts! Ens ho passarem molt i molt bé!!
Bon Nadal a tothom!
Saturday 24 December 2011 at 8:28 pm
Us desitjo de tot cor que passeu un molt bon Nadal i unes meravelloses festes acompanyats de la vostra gent.
Sigueu feliços!
Ten comments
Berlín, primer aniversari!
Saturday 26 November 2011 at 5:07 pm Fa tot just un any un grup de blocaires ens trobàvem a l’aeroport del Prat per iniciar una de les aventures més grans de la blocesfera catalana: La primera trobada blocaire fora de Catalunya. I quina aventura! Van ser tres dies meravellosos que van servir per unir a unes persones que només ens coneixíem pels nostres blocs i crear un vincle d’amistat que encara avui dura i que espero que segueixi durant molts anys. Tots tenim les nostres vides, però de tant en tant, ens continuem veient i continuem refermant aquesta amistat que va sorgir d’aquell viatge. Proves son, per exemple, l’aniversari d’en Ferran aquest setembre o un tast de vins que vam gaudir la setmana passada, o un arrosset davant la platja a l’octubre, o... o... els blocaires berlinesos no parem mai!
Alguns lectors/res em van preguntar el per què no hi ha hagut una segona trobada. Ho vam intentar però no va poder ser. N’estic segur, però, que tornarem a viatjar, que tornarem a trobar-nos davant de l’aeroport per embarcar-nos en una nova aventura viatgera. I tant que sí!! I espero i desitjo tornar a passar uns dies amb un somriure ben gran dibuixat a la cara amb vosaltres!
Apa! Per mols anys i feliç aniversari, blocaires de la 1ª TBFC!!
La vintena Festa al cel de Barcelona
Tuesday 04 October 2011 at 6:41 pm Mai he estat gaire afeccionat als espectacles aeris i o exhibicions per que sempre tenen algun detallet militar. No m’agraden gens els exercits! La Festa al cel no és pas cap excepció. Malgrat el seu to festiu participen brigades paracaigudistes amb banderes gegantines, aviació militar... bé, suposo que de fet tots aquests festivals deuen ser iguals... Bé, fora rotllos ètics. Diumenge, havent dormit quatre hores després de fotre’m una nit de farra espectacular vaig agafar els trastos i me’n vaig anar cap a Barcelona a trobar-me a mon germà. L’objectiu era fer bones fotos d’aquestes bèsties volants sense morir en l’intent. I per què dic morir? Per què el vidre bo (un bon teleobjectiu) és moooooooolt car, i com que no ens ho podem “permitir” tenim una alternativa més econòmica: El teleobjectiu que faig servir per fotografiar la lluna, un monstre metàl•lic de prop de dos quilos i escaig, manual 100% i diguem-ne que fosquet, que no deixa entrar gaire llum a la càmera, vaja. Òbviament anàvem sense tripode, o sigui que ja us podeu imaginar com vaig acabar de rebentat... De primeres ja me’n vaig endur una sorpresa desagradable: Hi havia una calitja considerable. La calitja és de les coses més punyeteres que hi ha per fer fotos, ja que banya tot amb una asquerosa capa grisosa que mata detall, colors i vistositat a les imatges. Bé, és lo que hi ha. Va arrencar la festa amb els espectaculars Breitling Jet Team, una patrulla acrobàtica, que va aconseguir despertar-me i treure’m la ressaca gràcies a les seves impressionants acrobàcies. A cada passada que feien el meu cos segregava més i més adrenalina, clack, una foto, clack dues, clack cinquanta... vaig gaudir com un nen petit fent fotos. El braç anava fent figa a mesura que l’espectable avançava, fotos i més fotos i cada vegada les targes de memòria més plenes, fins que a que vaig començar a notar algunes petites rampes a les mans i vaig omplir la última targeta. Vaig dir prou. Estava rebentat i vermell del sol que queia. No calia quedar-se fins al final. Bé, no cal que us expliqui més. Us deixo amb 34 imatges de la festa. Aquestes les he suat fent-les i les he suat per mirar de dissimular una mica la calitja que va arruïnar una mica la vista d’aquell espectacle. Espero que us agradin!
Una nit de lluna plena. "Versió soft"
Tuesday 13 September 2011 at 02:28 am Un ritme constant i repetitiu d’un baix acompanya una vetllada en un lloc qualsevol de la ciutat. Ell, nerviós, escura el seu gin tònic mentre ella, més tranquil•la s’acabava el seu combinat. Els temes de conversa semblen esgotar-se, i el noi té por de que allò es converteixi en un “llàstima, semblava que sí però al final va ser que no” De cop i volta unes noves notes trenquen la rutina. Ha aparegut el saxofonista. Toca dolçament una balada. Tots dos comencen a sentir-se una mica més còmodes. Els riures ja no son tan exagerats i les mirades son més profundes i sinceres. Demanen una segona copa. Ell ha quedat fart de gin tònic i decideix demanar el mateix que ella. Les balades deixen pas a una nova peça més rítmica. Ell comença a picar la taula amb la ma seguint el ritme del baixista. Adora com sona aquell gran instrument, -T’agrada molt el jazz a tu- diu la noia -M’encanta. No sé ni per què ni des de quan, però sí, és un gènere que ha crescut molt en mi. Mira com sona aquest baix! Per favor! Em fa tornar boig! -Caram... El saxofonista decideix que el baixista ja ha tingut prou protagonisme. Gairebé violentament comença una improvisació magistral. Ho dona tot. Les seves galtes estan a punt d’esclatar. -Noi: Guau! Mai podré decidir-me que m’agrada més! Si vent o corda! La noia riu. Xerren i beuen mentre el concert va tocant a la fi. Paguen i surten al carrer. Gairebé és la una de la matinada. La cita ha anat molt bé, però sembla que està arribant al final i encara ell no ha tret res de clar. Li agrada? No li agrada? I si es llença? Caminen per la rambla de la ciutat. Fa una nit plàcida, fresca. El vent fa que les fulles dels plàtans es belluguin. El cel és net, estrellat, i allà dalt, brilla ella, la Lluna.
Cliqueu sobre les foto per veure-la més gran
Arriben a una plaça. Seuen i contemplen la Lluna. És plena, i brilla amb tanta intensitat que podrien apagar els fanals i encara així podrien caminar sense por als obstacles. -Que hem de fer? Diu la noia -Doncs... -Demà treballes? -Sí, però... -Oh! Serà millor que anem passant doncs. No voldria que et dormissis demà... El noi se sent derrotat. Malgrat tot, ell, que es considera un cavaller, decideix acompanyar-la fins a casa. Ella viu a prop d’allà. No triguen ni cinc minuts. A la porteria xerren cinc minuts més. S’acomiaden. Es fan dos petons a les galtes. -Noi: Bona nit! Que descansis! -Noia: Igualment! Vigila quan vagis cap a casa. -Noi: No pateixis! Ella em vigila -Noia: Ella? -Noi: Sí, ella, la Lluna. Tots dos miren cap a dalt. Amb el pas de les hores el satèl•lit ha anat pujant per sobre de l’horitzó. Encara brilla més. -Adeu! Diuen els dos. Quan el noi comença a caminar nota que una mà li tira de la camisa. -Que pass... ? La noia li clava un petó. Fort, intens. Dels que no deixen respirar. Les seves llengües s’abracen intensament. Després ho faran els seus braços i després s’abraçaran i es besaran com si no existís el demà. Pugen a casa. Ell, que està boig per donar-li plaer, li petoneja tot el cos. Se la menja literalment. Des de la punta dels peus fins a les orelles. Ella vol donar-li plaer, però ell no es deixa. Li fa un simple gest amb els dits. -No, no, no... aquesta nit ets meva. Ets el meu postre-. I comença a tastar el postre pels seus pits. Rodons i suaus. Els petoneja, els agafa fermament amb les mans i juga amb els mugrons. Els llepa i després els bufa per que quedin enxirinitats, i quan estan ben durs els mossega suament. Una vegada rera un altra fins que la noia ja no pot gemegar més fort i arriba a l’orgasme. Quan ella encara no ha deixat d’esbufegar ell ja ha baixat fins al seu entrecuix. De nou comença a llepar, molt suament pels voltants de lo que ell anomena gelat. Amunt avall, amunt avall, sense parar... la noia no pot més i li suplica que vagi per feina. Ell acata la seva ordre i comença a jugar molt suament amb el seu clítoris. El recorre amb la llengua, el petoneja, i l’acarona amb els llavis com si fos un caramel. La penetra amb la llengua i es torna boja. Té un altre orgasme. El mullader es considerable. És esclava de les mans i de la boca d’aquell home. -Fica-me-la si us plau! Fica-me-la! Li suplica! I ell la penetra, i novament la converteix en la seva joguina. L’ajeu a sobre seu i mentre la penetra llepa novament els seus pits, excitats i durs com dues pedres, Fan el missioner mentre li menja les orelles i la penetra fermament per darrera per acabar finalment amb un orgasme conjunt de gran magnitud. Cansats i xops de suor descansen sobre el llit. -Ell: (amb to bromista) Que t’ha donat a la porteria? -Ella: La Lluna... soc una veritable llunàtica. De vegades m’enamora... de vegades em fa fer bogeries... S’abracen. Dormen. La llum de la lluna que s’escola per les finestres acarona els seus cossos amb el seu llençol de llum blava... Ten commentsRegal virtual
Saturday 10 September 2011 at 01:25 am Avui fa anys una d’aquelles persones que consideres important a la teva vida, de les que deixen emprenta. Una molt bona persona i un molt bon amic. Segur que al 80% dels blocaires li sona el seu nom. I si no li sonen és que no se’n recorden. Malgrat que jo estigui força desconnectat de tot ell volta per la meva vida. Obres el Facebook i te’l trobres defenent la Terra des d’allà on viu. Obres el Twitter i te’l trobes, ni que sigui per dir que no li acaba d’agradar aquesta xarxa social, obres el correu i si ha enviat un mail ja en té mil respostes. Obres els blocs i... bé, millor que de blocs no parli i em posi a treure les teranyines aquest complex enrunat que vull anomenar bloc. Per molts de nosaltres ELL és el nostre petit líder espiritual, el nostre guia. ELL ens crida i ens reuneix. ELL munta un viatge i nosaltres ens apuntem. ELL ens ajunta. Nosaltres som el ramat. ELL té un poder de convocatòria excel•lent, i a més li agrada. ELL és en Ferran, i avui fa anys per partida doble. És el seu aniversari i el del seu carnet de conduir
De diades castelleres no vistes, concerts de gòspel i havaneres santeres
Monday 25 July 2011 at 5:57 pm De resultes de la ressaca de diumenge em vaig perdre la diada castellera. Llàstima, per què al final la nostra colla va aconseguir carregar la torre de nou a casa. Son uns cracks! Parlant de ressaques... us he dit que no hi ha res que no arregli un pollastre a l’ast amb croquetes? Proveu-lo! Això i una migdiada ho curen tots els mals!
Ja tenim les Santes aquí! Concert d'Antònia Font
Sunday 24 July 2011 at 11:20 am A Mataró un any més tornem a estar de Santes i les hem estrenat amb un concert imprescindible pels amants de la bona música: Amb els Antònia Font.
Perdent-me per l'Alt Empordà i l’Albera nord catalana
Tuesday 05 July 2011 at 8:23 pm Alguns de vosaltres recordareu que l'any passat, per Sant Joan em vaig escapar al Baix Empordà, a caminar vora el mar, a pujar per penya-segats i a passejar entre arrossars, acompanyat de la gent del grup de trekking Bon viure, un grup que us recomano per què fan unes escapades impressionants i molt ben organitzades. Aquest any no podia ser diferent, i amb les ganes d'escapar-me que tenia, vaig tornar a contactar amb el grup. En aquesta ocasió tocaria patejar l’Alt Empordà i l’Albera! Vaig passar tres dies envoltat de bellíssims boscos de l'Albera nord catalana i vorejant el mar per preciosos camins de ronda, visitant pobles desconeguts per la majoria de gent, i gaudint de les imponents vistes que es poden veure des de Sant Pere de Rodes i des de més amunt encara, des del castell que corona la muntanya i permet veure, en un dia clar, tot l’Alt i tot el Baix Empordà. Tres dies fent la cabra boja per la muntanya activen molt el cós. Si ho ajuntes amb un grup de gent ben maco i rialler la experiència es multiplica. Mira que costa poc passar-s’ho bé! Us deixo amb 42 panoràmiques. 42 vistes d’aquesta petita escapada que vaig fer la segona setmana de juny. Alguna és provisional i he de treure o afegir cossos que han quedat tallats, però cony! El temps passa molt ràpid i no volia esperar més per ensenyar-vos-les. Podeu veure-les clicant a la foto d’aquí sota
