El Bloc d’en DooMMasteR

.El Bloc d’en DooMMasteR

.Perdent-me per l’Alt Empordà i l’Albera nord catalana
Tuesday 05 July 2011 at 8:23 pm
Alguns de vosaltres recordareu que l’any passat, per Sant Joan em vaig escapar al Baix Empordà, a caminar vora el mar, a pujar per penya-segats i a passejar entre arrossars, acompanyat de la gent del grup de trekking Bon viure, un grup que us recomano per què fan unes escapades impressionants i molt ben organitzades.

Aquest any no podia ser diferent, i amb les ganes d’escapar-me que tenia, vaig tornar a contactar amb el grup. En aquesta ocasió tocaria patejar l’Alt Empordà i l’Albera!

Vaig passar tres dies envoltat de bellíssims boscos de l’Albera nord catalana i vorejant el mar per preciosos camins de ronda, visitant pobles desconeguts per la majoria de gent, i gaudint de les imponents vistes que es poden veure des de Sant Pere de Rodes i des de més amunt encara, des del castell que corona la muntanya i permet veure, en un dia clar, tot l’Alt i tot el Baix Empordà.

Tres dies fent la cabra boja per la muntanya activen molt el cós. Si ho ajuntes amb un grup de gent ben maco i rialler la experiència es multiplica. Mira que costa poc passar-s’ho bé!

Us deixo amb 42 panoràmiques. 42 vistes d’aquesta petita escapada que vaig fer la segona setmana de juny. Alguna és provisional i he de treure o afegir cossos que han quedat tallats, però cony! El temps passa molt ràpid i no volia esperar més per ensenyar-vos-les.

Podeu veure-les clicant a la foto d’aquí sota

Que les gaudiu!!

Seven comments Quinze anys quinze castells
Wednesday 22 June 2011 at 6:09 pm

Amb aquest nom es presentava diumenge passat un nou acte del Capgrossos de Mataró per motiu del seu quinzè aniversari.

L’acte va consistir tal com diu el nom en aixecar quinze castells en la mateixa diada, i en diferents places de la ciutat.

Així, en unes dos hores i mitja els castellers de Mataró van fer un recorregut per alguns dels racons més bonics i emblemàtics de la ciutat, com poden ser la plaça de Santa Maria o el carrer d’en Pujol, on van aixecar un castell de 8 a davant del monument a les patrones de la ciutat, o la plaça Gran, un dels llocs més bells de Mataró.

Bon humor, un cap de colla que tenia que cridar a l’ordre uns castellers que tenien ganes de gresca i castells a dojo. No es pot demanar més, no?

Espero que us agradin les fotos!

Two comments Una exposició que no val la pena perdre’s
Monday 20 June 2011 at 10:47 pm

Segur que molts blocaires coneixeu la Cris, del bloc V/N….Vist i No vist, una blocaire amb un bon humor i una energia tremendes i que fa unes fotos molt bones amb una ascensió de la qualitat realment vertiginosa. Els que no la coneixeu us animo a passar pel seu bloc a fer-hi una visita. No us desagradarà pas. És fotografia amb història, poesia i sentiment, i no com aquest batibull de bloc que esteu llegint ara, que una vegada penja una foto i una altra 20 😛

La Cris que és molt (però molt) aficionada a la fotografia ha muntat la seva primera exposició, i no és per fer-li la pilota, però li ha quedat molt bé. La exposició conté quinze fotografies que va realitzar en un viatge sorpresa a París de 48 hores.

Aquestes fotografies recullen la seva visió particular de la ciutat. Des de carrers, monuments, (Segur que no heu vist mai la torre Eiffel emboirada) passadissos del metro, esglésies… tot amb un gust molt personal i certament atractiu.

Teniu temps de veure-la fins al dia 30 de juny, al Dit i fet de Teià, al Maresme. El local és una cerveseria ben maca i molt agradable situada a la entrada del poble

Lo dit, arribar a Teià no costa res i de pas podreu prendre una refrescant canyeta mentre gaudiu de les molt bones fotografies de la Cris.

Trobareu el Dit i fet a l’avinguda Josep Roca Suárez Llanos 51, a Teià, i el bloc de la Cris a l’adreça: http://vistxcris.blogspot.com/

Four comments Regal d’aniversari? Un eclipsi!! Fotos de l’eclipsi total de lluna del 15/06/2011
Thursday 16 June 2011 at 3:41 pm
Primer de tot moltes gràcies a tots els que ahir em vau felicitar via Facebook, Twitter o sms. Vau ser moltíssims els qui ho vau fer i la veritat és que em vaig acabar emocionant i tot. No es reben cada dia més de 50 felicitacions…

Sempre he estat molt modest amb el tema del meu aniversari. Mai m’ha passat pel cap la idea de muntar una gran festa o coses per l’estil. Soc molt més de celebrar l’aniversari dels altres, i no és pas que em desagradi fer anys.

Per això ahir, en contes de fer cap celebració vaig anar-me’n a corre cuita cap al port de Mataró a observar l’eclipsi total de Lluna que hi tenia que tenir lloc aquell vespre.

Malauradament, però, van començar a aparèixer uns núvols ben densos que van anar tapant de mica en mica la línia de l’horitzó i el cel, i ens van espatllar la festa als prop de 20 – 25 persones que hi érem allà per observar el fenòmens.

Anaven passant les hores i al cel només hi havien núvols. La gent va anar marxant, i allà vora dos quarts de dotze, quan ja estava a punt de llençar la tovallola i quan ja només quedàvem el meu germà i jo i una parella, la lluna va aparèixer sobre els núvols.

Ja havia passat la fase de cobertura total i ja no era vermella, però coi! La Lluna continuava sent bonica i lluitava per treure’s la ombra de sobre per poder radiar amb tot el seu esplendor. Al final va valer la pena esperar

Cliqueu sobre les fotos per veure-les més grans!

Totes les fotos: Pentax K20D + Vivitar 120-200mm f:5.6-8

Six comments XV Aniversari dels capgrossos de Mataró
Tuesday 14 June 2011 at 11:05 pm

Els capgrossos de Mataró estan de festa, i és que quinze anys no es fan cada dia, i menys en plena forma i en trajectòria ascendent.

El diumenge cinc d’aquest mes van engegar els actes de celebració amb la ja tradicional diada a casa nostre. Va ser tot un èxit!

Acompanyats dels castellers de Sants i dels Minyons de Terrassa els de Mataró van aixecar un primer 3 de 9 que va fer patir força, però després, van aixecar la resta de castells amb una facilitat que deixava bocabadat.

Sants va fer una molt bona actuació. Terrassa, en canvi, no va tenir el seu millor dia. Van fer patir en un castell i un segon els hi va fer llenya quan el castell ja era carregat.

Com bona diada d’aniversari que millor que acomiadar-se de tota la gent amb quinze pilars? Doncs dit i fet! Quinze pilars, un per cada any de vida! Una imatge que em va emocionar!

La festa capgrossa continuarà, no ho dubteu!

Three comments I ara: Acampada Mataró ( #acampadamataro ) i sobre el desallotjament
Saturday 28 May 2011 at 01:03 am
Cliqueu sobre les imatges per veure-les a grandaria complerta!

De lo que ha passat aquest matí a Barcelona no en vull parlar. Passo. No val la pena. Em posaria a insultar i a treure bilis de molt males maneres. Ha quedat demostrat que tenim un conseller d’interior que li agrada aplicar la mà dura. Ves per on sembla que de nou la realitat supera la ficció, i el conseller Puig del Polònia és més inofensiu que el real.

Res ha canviat als mossos amb el canvi de govern, res! Les pallisses d’avui tenen el mateix grau d’acarnissament que les que hi havia amb el senyor Saura…

Però bé, jo que intento ser un “siempre positivo nunca negativo,” us volia parlar de com ha transcorregut avui la acampada de Mataró ( #acampadamataro si la voleu seguir a través d’aquesta petita joia anomenada Twitter)

Avui, a més de la tradicional cassolada i assemblea hi havia organitzada una cercavila que tenia com a objectiu demostrar que a Mataró no som una colla de racistes. El fet de que hagi entrat Plataforma per Catalunya al consistori i el fet de que aquesta campanya hagi instrumentalitzat tot el col•lectiu d’immigrants ha fet que els immigrants estiguin en boca de tothom i que la cercavila hagi tingut prou èxit.

Gent jove, estudiants, adolescents, veïns dels barris “més” conflictius i immigrants. Tots hem sortit del barri de Rocafonda cap a la plaça de Santa Anna, on té lloc l’acampada.

Al principi una mica temorosos i després molt més animats els immigrants que ens acompanyàvem s’han sentit arropats per la resta de la gent, i han cridat, han cantat i han ballat amb nosaltres. Al acabar la marxa, a Santa Anna, pletòrics, han donat tocs de cassoles amb tots nosaltres i han participat als parlaments. Com gent normal, per què de fet son gent normal.

Avui Santa Anna estava plena de gent donant suport a la causa, animats, amb ganes de seguir, i enfadats, molt enfadats amb el conseller Puig. Hem cridat per la seva dimissió. Vull i desitjo que ho faci, per què mai l’he pogut tragar, però ja sabem com son. No ho faran pas!

“No hay mal que por bien no venga” em deien els meus pares. Potser tenien raó. Han entrat els xenòfobs a l’ajuntament i han aparegut les ganes de recolzar-los. Han intentat desallotjar la plaça de Catalunya i en contes de ficar-nos la por al cos i de fer-nos recular han aconseguit novament afegir nous adeptes a la causa!

Bon cap de setmana!! Four comments Li diuen democràcia i no ho és! La #Acampadabcn és tot un èxit!
Saturday 21 May 2011 at 5:33 pm
Cliqueu sobre les imatges per veure-les a grandaria complerta!

Lo que es va viure ahir a Barcelona és una de les coses més boniques del món. Un autèntic esclat de democràcia participativa vers un sistema que fa aigües per tot arreu. Gent emprenyada, preparada, amb ganes de ser alguna cosa a la vida, i malgrat tot, sense cap o poques expectatives de futur.

És normal que, quan va passant el temps i les coses en contes de millorar van a pitjor la gent esclati.

Meravellós és quan milers de persones es llencen al carrer amenaçats per una policia i un govern que va dir que actuaria per fer complir una llei electoral completament antiquada amb dos úniques armes: Una cassola i una cullera.

Tal va ser la magnitud de l’acte, tal va ser la quantitat de gent que hi va anar que la policia no va poder fer res més que dir que no actuaria. Això és un petit triomf del poble. Ara hem d’assolir més!

Molta gent pensa que això no durarà gaire, que després de les eleccions tothom tornarà a callar i a acatar. No sé si serà així, però ahir, com a mínim, ja s’estudiava crear comissions per cada un dels districtes de la ciutat. A mi que em perdonin, però crec que això va per llarg.

De fet, l’acampada no té cap data final, i a més, cada dia que passa aglutina més gent. Ahir, a les vuit del vespre ja no es cabia a la Plaça de Catalunya, i a les 10 de la nit era pràcticament impossible moure’s.

I no feu cas de les bastardes veus acusatòries. Diuen que està tot ple de cumbes, que fot una olor a maria que no es pot aguantar. Diuen fins i tot, que tot està organitzat pel nacionalisme català més ranci que ha existit mai. Fins i tot diuen que han estat en contacte amb ETA. Que bramin. Que prohibeixin. Quants més ho facin, més hi serem!!

Comencem a canviar el món. Primer van ser els països àrabs. Ara, les càmeres i el món enfoca cap a nosaltres!

Comencem a canviar el món. Demà no votem als de sempre!

Ten comments El bloc d’en DooMMasteR: Ja en van cinc! // Renovació del lloguer
Monday 16 May 2011 at 11:40 pm
No son lligues, ni copes, ni gols ni manetes. Son anys!

I és que, aquesta humil plana que esteu visitant i que avui torna a canviar de façana, fa mitja dècada. I sembla que va ser ahir quan la vaig estrenar!

Han canviat moltes coses a la meva vida en aquests cinc anys, però en especial en aquests dos últims. He passat (he intentat) fer que aquest espai passés de ser un lloc de xerrada virtual on intercanviar comentaris a ser un espai on donar-me a conèixer i per conèixer gent. Aquests dos últims anys, alguns dels que passeu per aquí heu deixat de ser virtuals i heu passat a ser gent de carn i ossos. M’ha encantat.

No tinc dret a queixa. Us he conegut, ens hem anat de viatge, he anat a sopar amb uns quants de vosaltres, he visitat alguna de les vostres ciutats i viles, he rigut, he gaudit, he sentit admiració, he tingut enamoraments platònics… he desitjat i he estimat. Moltes, moltes coses. I en vull més!

Son cinc anys, i no us vull enganyar. Noto una mica de cansament i d’apatia. Necessito acabar de remodelar aquest espai, de fer-ho compatible amb les xarxes socials, que han fet molt de mal a molts blocs, com a aquest mateix, necessito canviar la meva forma d’expressar-me… de dir coses que vull i necessito dir i no m’atreveixo a fer-ho…

Us vull anunciar una altre bona nova! I és que renovo el lloguer del meu piset de Mataró. Continuaré vivint com a mínim (si Déu vol, clar) tres anys més en aquests 40 metres que ja m’he fet meus. Seu de les meves cabòries i paranoies, seu de la meva vida. I la veritat és que aquí no em vull moure. Les parets de casa meva son com aquest bloc: Han viscut grans moments de la meva vida!

Cinc anyets escrivint i gairebé cinc anyets fent la meva vida. Joder! Qui ho anava a dir!

M’acompanyeu cinc més?

Per recordar “vells” temps. Mentre aprenc com afegir links a aquesta nova plantilla podeu llegir el bloc antic clicant aquí: L’antic bloc d’en DooMMaster ! Fifteen comments Girona temps de flors 2011! 56a edició!
Monday 09 May 2011 at 11:34 pm

Hola gent! Com va tot? Després d’un altre (sic) període de desconnexió torno a la carrega, però no amb una crònica del viatge a Escòcia, que ja us dic que va anar genial, si no per comentar-vos, o recordar-vos als veterans d’aquest lloc que el Girona temps de flors torna a estar aquí.

Durant aquestes dos setmanes (va començar dissabte) el barri vell de Girona torna a vestir-se de motius florals. Carrers, patis i monuments llueixen la seva millor cara amb escultures, tapissos i columnes de flors. L’ambient, ja alegre de per sí, es combina amb el bon humor de la gent, i és que sembla que quan es tracta de veure flors o notar la primavera a la gent li ve el bon humor immediatament.

No us vull enganyar, però. Això que us diré ara és impressió meva, per què no l’he pogut contrastar ni consultar, és només una sensació que m’he endut, i és que crec que la crisi també ha arribat a la mostra. No em malinterpreteu, però aquesta edició no és tan floralment explosiva com les anteriors. És més artística i dona més importància a petits detalls i desenvolupar la imaginació del visitant.

En fi, com cada any, i els que em seguiu ja ho sabeu, el Girona temps de flors és una cita obligatòria al meu calendari. A tothom a qui li he recomanat li ha agradat, així que us animo a que qualsevol dia, fins diumenge, us apropeu a Girona i gaudiu de la mostra. No us defraudarà!

Salutacions!

Ten comments Eiii!! Que me’n vaig a Escòcia!!!
Friday 15 April 2011 at 5:41 pm

Marxo uns dies a Escòcia, a la terra del bon whiski, a la terra dels grans castells i a una terra de paisatges impressionants! Ens veiem a la tornada! Us desitjo a tots que passeu una meravellosa Setmana Santa gens santa! Eight comments 257.000 gràcies, Barcelona!!
Monday 11 April 2011 at 10:28 am
D’aquí:

A aquí:

Ahir Catalunya va tancar un cicle. Va posar punt i final a la onada de consultes que va provocar el terratrèmol d’Arenys de Munt farà un any i mig. I ho va fer amb un notable molt alt.

Avui els de sempre bordaran, cridaran, insultaran, vomitaran bilis i trauran pit. I diran que ha estat un fracàs i que no interessa a ningú. Que bramin. Que facin. Ja s’ho trobaran.

Per què …no és meravellós que 250.000 persones d’una ciutat que se suposava no era independentista i que passava de tot hagin donat la seva opinió a una consulta “que no sirve para nada”?

Els quatre pringats de sempre, la falange i un “navajero” van quedar reduïts a una vulgar anècdota. La festa de la participació va ser la notícia, i no els exaltats, com ells volien.

250.000 vots. Més que els que va tenir la consulta de la Diagonal amb un pressupost un munt de vegades més alt.

250.000 vots. Més que els vots obtinguts per qualsevol partit polític a les anteriors municipals.

Potser que ens ho comencem a creure no?

I em sap greu pel Periodico de Catalunya… però AIXÍ SÍ! Four comments De somnis com a mínim… raros!
Wednesday 06 April 2011 at 10:54 pm
Hi ha dies que et despertes cansat, rebentat, amb el cos demanant-te més hores de son, i malgrat que has dormit les teves 8 hores aquestes no han estat suficients… o sí! Per que de vegades allargar aquest temps podria arribar a provocar encara més cansament.

Recordo que farà com cosa de dos o tres anys vaig tenir una època d’alguna cosa que vaig batejar com a “hiper somnis”.

Les nits que tenia hiper somnis eren tremendes. Potser en una nit tenia cinc o sis somnis molt intensos, molt moguts i amb la particularitat que (crec que) tenien una durada de 45 minuts com a molt.

No cal dir que al dia següent era impossible ser una persona productiva. Tot al contrari… era un esser que s’arrossegava per la oficina i que necessitava cafeïna per via intravenosa per aguantar.

Aquesta setmana he tingut dos somnis ben curiosos i que puc recordar prou bé. El primer d’ells ben físic.

Al primer bàsicament em tocava perseguir a un parell d’amics meus que es volien suïcidar tirant-se a les vies del metro. Els molt malparits (amb perdó per ells) corrien com bales pels passadissos i les andanes, i hi va haver un bon parell d’ocasions ens les quals vaig jugar-me el físic per tal de poder rescatar-los de les vies quan un metro ja entrava a la estació. Curiós era veure com la cosa es va acabar convertint en un maleït joc del tipus fet i amagar, ja que ell parell de cabroncetes aprofitaven qualsevol distracció meva per sortir corrents cap a les vies.

Quines curses, valguem Déu i quines bronques que els hi tenia que fotre. Per sort per mi, un raig de sol que va entrar per la finestra em va permetre tornar a la realitat… ben i ben baldat!

El somni d’aquesta nit sense ser tan físic també és meritori de menció…

Estava jo amb un company de feina veient el telenotícies quan de sobte apareix una notícia força tràgica: Un gran incendi i explosions a les oficines de Repsol a Barcelona. Les imatges eren impressionants. Grans fumeres, flames i boles de foc i alguna explosió que de tant en tant rebentaven vidres d’alguna planta. Ens mirem el meu company i jo i ens diem: I si anem a fer un cop de mà a aquesta pobra gent?

Ens plantem dintre de l’edifici ja mig destruït i immediatament ens venen uns agents de seguretat a dir-nos que allà no hi podíem estar, que era perillós i que féssim el favor d’acompanyar-lo a una sala on hi estaríem segurs. Allà hi havia molta gent com nosaltres, voluntaris que hi havíem anat a ajudar a la pobre gent que a les plantes superiors estava morint cremada i socarrimada.

Van anar passant les hores i ningú ens deia res, fins que va arribar un home i ens va dir que estàvem atrapats i que la única sortida que tenim era fer servir el “túnel soterrani”

El túnel soterrani en qüestió va resultar ser un grandiós ascensor que es va obrir a davant dels nostres peus. Vam pujar-hi, i en un viatge llampec vam arribar a unes altres oficines, molt noves, modernes i amb cert aire cibernètic.

Ens va venir a rebre una dona. Ens va donar la benvinguda a… les oficines de la Fnac a Madrid!

-Com? – vam dir

-Si, benvinguts. De moment us haureu de redistribuir en aquestes sales d’espera que hi ha aquí al voltant. Us anirem cridant un a un. Sobretot no sortiu de la sala. Aviat us arribarà el torn.

-Cridar un a un? – El meu company i jo ens vam mirar sorpresos. Malgrat tot vam anar a una de les sales sense dir ni mu.

El temps passava i no ens cridaven. Fart d’esperar em vaig aixecar i li vaig dir al meu company que m’anava a estirar les cames i a fer unes fotos amb el mòbil.

La meva sorpresa va ser gran quan a l’obrir la porta em vaig trobar una de les persones que venia amb nosaltres. Era dins d’una urna de vidre amb un casc al cap del que sortien uns cables. Horroritzat, vaig veure com aquests cables anaven endollats a un ordinador que operava un home. El paio estava manipulant la ment de l’altra persona. No parava de dir-li contínuament:

-T’agrada molt el Fnac. L’adores, l’estimes. T’agraden molt els seus productes. Els vendràs molt bé… moooooolt béé, i vendràs molt, i donaràs tot de tu mateix per vendre tot el que et sigui possible…

Malauradament el despertador ha sonat, i m’ha tallat el somni!! Merdaaaa!!! Necessito saber com acabava!!!!!

Molta gent que creu que els somnis moltes vegades ens volen dir o explicar alguna cosa, però la veritat és que, ajuntant aquests dos somnis no trec res en clar. Em feu un cop de mà? Creieu en aquestes coses?

Salutacions!! Five comments Tornant a ioga…
Thursday 31 March 2011 at 10:22 am

Necessitava refredar el cervell després del post anterior, evadir-me de pensaments malignes i destructius i treure’m tensió de sobre. El sexe ajuda a descarregar, però no ens enganyem, no ho arregla tot, i menys quan un servidor no té parella estable.

I llavors me’n vaig enrecordar que fa un mesos (bastants) em vaig apuntar a ioga, i que, com altres coses a la meva vida vaig deixar precisament per culpa d’una barreja d’excés de feina, estrès i mandra.

Dimarts vaig anar a la segona sessió i que voleu que us digui: És meravellós. Ho necessitava!

El món al teu voltant desapareix quan entres a la sala i t’estires a terra. La escalforeta i l’olor de l’encens et relaxa fins a que arriba el mestre. Els músculs es destensen, la mandíbula es relaxa i els ossos van fent crec-crec-crac.

La resta depèn del tipus de ioga que feu. Jo estic inscrit al físic, amb lo qual em tiro una hora estirant-me, cruixent i maleint el meu fluix estat físic. És igual, acabes trobant-te molt i molt bé, encara que no és res comparat al moment de cantar el mantra OM. És plaer en estat pur. Aquí un acaba de treure la poca merda que pugui quedar a dins.

Ahir vaig sortir flotant, com si fos una persona nova. Necessito i vull que torni a ser dimarts per tornar a fer crec-crec per tornar a omplir els pulmons i per tornar a desconnectar de mi mateix…

Us ho recomano! Seven comments Sobre ecosistemes personals
Wednesday 23 March 2011 at 9:42 pm
De vegades penso que la vida està formada per una mena d’ecosistemes independents que van donant sentit al nostre dia a dia. Aquests ecosistemes poden ser més o menys harmònics i més o menys importants, però de ben segur que ens afecten més del que ens pensem. Un d’ells, dels més importants és el laboral.

L’ecosistema laboral al qual jo estic integrat no és perfectament harmònic, però sense cap mena de dubte abans ho era més que ara. Últimament noto que algun element deu d’haver-lo afectat, ja que trobo que s’està degradant a un ritme molt ràpid. Massa.

I és quan notes que es degrada quan te n’adones de que la paciència que tenies amb determinada gent, abans infinita es va reduint cada dia més. Les bromes d’alguns companys comencen a deixar de tenir gràcia i cansen, companys que pertanyen a l’ecosistema però que no son propers a tu et comencen a inspirar cert fàstic, i mires el rellotge per veure quanta estona queda per plegar per sortir escopetejat i no tenir que aguantar certes actituds o certes formes de ser que, malgrat abans feien una mica de gràcia ara m’inspiren com a mínim indiferència.

La gran bèstia devoradora d’aquest ecosistema que temps enrera havia estat envejable s’anomena estrès. Ell va començar a intoxicar les ments de la nostre espècie i ens ha acabat ofegant en un gran mar de merda. A més, malauradament, el nivell de diarrea no para de pujar, i amb la merda al coll te n’adones de que, en vistes de que encara queda un mes per a setmana santa, si no succeeix un miracle amb certa urgència acabarem sortint als diaris.

Ves a saber… potser aquell company tan reservat entrarà un dia amb un escopeta de canons retallats i ens matarà a tots, o potser un altre company ens estamparà un monitor a la cara… en fi. Millor relaxar-se i prendre-s’ho amb calma… això si els elements em deixa’m. O en compro la escopeta abans que l’altre company?

Seven comments De sopars blocaires, de tastos de cerveses i ep! Fotos de Venècia!!
Wednesday 09 March 2011 at 7:47 pm
Que parli ara del sopar blocaire que vam fer fa dos setmanes em fa sentir com una mica de vergonya. Collons, serà que no he tingut temps per fer-ho! Macagundéu!

Fa un parell de setmanes ens vam ajuntar una trentena de blocaires per fer un soparet. Si algun no blocaire em llegeix, ja sabrà lo complicat que pot ser anar a un lloc on “no coneixes” a ningú. Ho vaig fer a Berlín, on de tots els que vam anar de viatge només coneixia a una persona. Com que això sap a poc, que millor que batre el record? Doncs apa, anirem a un sopar amb trenta dos blocaires, dels quals “només coneixia” a dos o tres persones.

Ho poso entre cometes per què ja sabeu com és aquest mundillo. Els blocaires som tal i com escrivim. N’hi ha de més tímids (com un servidor) i n’hi ha de més oberts, però normalment son com ens mostrem virtualment. Que puc dir del sopar? Malgrat “no conèixer” a gairebé ningú m’ho vaig passar molt i molt bé. Sou tots molt macos. Molt!

Temps em va faltar per xerrar amb tothom i acabar d’obrir-me. El meu cos em demanava descans i hores de son després d’un fabulós tast de cerveses que vaig fer a Mataró. Quines cerveses per Déu! Que bones que estaven!

A més del tast de cerveses i del sopar aquests dies he estat rondant pel país. He pogut gaudir de la primera calçotada de l’any, acompanyat d’una visita a unes caves penedesenques i bé… anar fent.

Del viatge a Venècia ja tinc preparades unes quantes fotos, per la vostra desgràcia (mira que us arribo a torturar xD )

Cliqueu sobre la foto per accedir a la galeria

La primera tongada que us deixo és de la part més famosa de la ciutat, la Piazza San Marco, amb la seva imponent basílica, el seu famós campanar i amb tota la bellesa que sembla que només Itàlia pugui donar al món. No us les perdeu. Sobretot les vistes panoràmiques d’un dels llocs més bells del món.

Apa! Salutacions!!

Six comments Benvinguts al meu nou bloc!
Wednesday 09 March 2011 at 12:52 pm
Hola i benvinguts al meu nou bloc. Durant aquests dies de silenci he estat cercant noves plataformes per tal de poder substituir al ja antic i desprotegit Sphpblog.

Ara tot és provisional aquí, amb un tema lleig, sense contingut i sense traduir. Vaig a donar vida a tot això, que ja toca!

Three comments
Categories
Dia a dia
Fotografia
Política
Relats
Archives
March 2011
April 2011
May 2011
June 2011
July 2011
Latest Comments
Paco: Hola, vaja crec que un missatge d’spam ha entrat… Molt guapes les panoràmiques i la ruta deu estar m…
Cook22Shawna: Buildings are quite expensive and not everyone is able to buy it. Nevertheless, mortgage loans was i…
Conxita Tarruell: Moltes felicitats Jordi! Ets un crack fen fotos! He gaudit mirant i recordant la nostra sortida a l…
reporter: Unes fotografies meravelloses. Hem gaudit molt reconeixent cada pi i cada roca. Felicitacions ! Salu…
xada: “No, no, si jo tampoc faig tantes coses”… si, si, ja et fotran! Per cert, no t’ho prenguis malament …
El porquet: Brutals! Genials! Ara, l’Albera no falla mai eh? Quin és el secret per a fer unes panoràmiques aix…
barbollaire: Buf! Quines fotografies més esplèndides! De fet, genials, com sempre! Ets un crack!
Joana: oooooh! Felicitats DooMM! Moltes felicitats i si m’ho permets una abraçada. Estic enfeïnada renoi i …
About
The Phoenix PivotX theme was made by John Schop for Windmill Web Work in his spare time. If you appreciate the effort, consider donating. In addition to the theme, you also need to install the ‘Nivoslider’ extension (if you want to use the slider).

There are no restrictions as to what you can do with this theme, but it would be nice if you could leave the links somewhere on the page.
Links
Windmill Web Work
The Sandbox
John Schop’s Blog
PivotX Website
PivotX Forum
PivotX Documentation
PivotX Extensions
PivotX Themes
Search
Search for words used in entries and pages on this websiteEnter the word[s] to search for here: .